■ trabuquet

Etimologia: de trabuc 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. armament i història Màquina de guerra per a llançar pedres molt grosses.
  2. metrologia
    1. Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes.
    2. anar com un trabuquet Es diu d’allò que s’acompleix amb una extrema exactitud, correcció, pulcritud.