■ tradicionalisme

Partició sil·làbica: tra_di_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de tradicional 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. Afecció a les coses tradicionals.
  2. filosofia Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament “il·lustrat” que inspirà la revolució del 1789.
  3. història i ciències polítiques Doctrina política que defensa la sobirania reial exercida a través de les institucions pròpies de la societat foral i estamental.