tràfec

Accessory
Compareu: tràfic i trànsit 1
Etimologia: de trafegar 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. Acció de trafegar.
  2. Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dona maldecaps i neguits. Passar un tràfec. No poder sortir de tràfecs.
  3. Dit de la persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra. Aquest home és un tràfec: ni reposa ni deixa reposar.