■ traiga

Partició sil·làbica: trai_ga
Etimologia: probablement ll. vg. *transĭca, der. de transjĭcĕre ‘fer passar per algun lloc’ 1a font: 1413
femení agricultura i transports Anella de fusta o de ferro que subjecta el jou al timó de l’arada o a l’espigó de la carreta.