■ transmutació

Partició sil·làbica: trans_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. transmutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de transmutar o de transmutar-se;
    2. l’efecte.
  2. física atòmica Canvi d’identitat d’un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen.