■ transmutar

Etimologia: del ll. transmutare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Transformar una cosa en una altra de natura completament distinta, una substància en una altra. Un excés de radiació podria transmutar el codi genètic.
  2. física atòmica
    1. transitiu Efectuar una transmutació.
    2. pronominal Tenir lloc una transmutació.