■ transparentar

Etimologia: de transparent 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Un cos deixar passar (la llum) a través seu.
    1. pronominal Un objecte ésser vist a través d’un cos transparent. Els sostenidors se li transparenten.
    2. transitiu figuradament Deixar-se endevinar allò que s’oculta darrere el que hom declara o manifesta. Les seves paraules transparentaven un ferm propòsit.