■ trasplantar

Etimologia: del ll. td. transplantare, íd. 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu agricultura i silvicultura Mudar una planta, un arbrell, etc., del lloc que és plantat a un altre, traient-lo de terra amb les arrels.
  2. transitiu medicina i cirurgia Mudar un teixit o un òrgan d’un lloc a un altre dins un mateix individu o d’un individu a un altre.
  3. figuradament
    1. transitiu Establir en un altre lloc, en un altre país. Un ciutadà trasplantat al camp.
    2. pronominal Establir-se una persona en un lloc, en un país, diferent d’aquell en què ha nascut o en què residia. Pobles sencers s’han trasplantat als suburbis de la mateixa ciutat.