■ traspuar

Partició sil·làbica: tras_pu_ar
Etimologia: deriv. de l’ant. puar o poar ‘treure aigua d’un pou’, és a dir ‘extreure aigua a través de la pell’ 1a font: s. XIV
    verb transitiu
    1. Un cos deixar passar un líquid a través de les seves porositats. Les parets del soterrani traspuaven humitat.
    2. usat absolutament Una àmfora que traspua.
    3. Un líquid passar a través de les porositats d’un cos. La suor li traspua el vestit.
    4. figuradament Deixar entreveure una cosa per indicis. Tot ell traspua enveja.
  2. usat absolutament figuradament Filtrar-se la claror a través d’un obstacle tènue. Per unes escletxes traspuava la claror de fora. Unes escletxes hi deixaven traspuar la claror.