■ trastocar

Etimologia: de tocar 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Trastornar el cap, fer tornar boig. Aquesta fal·lera l’ha trastocat.
    2. hiperbòlicament Aquella dona el va trastocar.
  2. pronominal Tornar-se boig. Quan la seva empresa feu fallida, ell es trastocà.