■ travar

Etimologia: de trava 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Posar una trava o traves a una cosa. Travar el carro.
    2. Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra. Traveu bé les posts, que hauran d’aguantar força pes.
    3. Unir coses de manera que formin un tot fortament lligat. Una construcció ben travada.
    4. Donar més consistència a una massa líquida o pastosa.
  2. figuradament
    1. Impedir o destorbar d’obrar, de funcionar. El remordiment li travava els sentits.
    2. travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar distintament.