■ traveta

Etimologia: de trava 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Trava petita.
    2. especialment trava 2 3.
    1. Acció de posar una cama encreuada amb la d’un altre que camina, que corre, que lluita, etc., per privar-la de moure’s i fer-lo, així, caure a terra. El va fer caure fent-li una traveta.
    2. figuradament Acció de posar entrebancs a algú per fer-lo fracassar. Estava a punt de reeixir, però els seus companys mateixos li van fer la traveta.