■ trepant

Etimologia: del pl. de trepà, trepans, confós fonèticament amb el pl. d’un participi pres. en -ant, que va originar un sing. analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. oficis manuals Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc., i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides.
  2. oficis manuals Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc., amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments.
  3. especialment oficis manuals i tecnologia Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
  4. tecnologia Trepadora.
  5. oficis manuals
    1. Eina en forma de tenalles que té en una de les seves mordasses una espiga i que serveix per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.
    2. Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.