■ tret2

Etimologia: de treure 1a font: s. XIV, Jaume I
    preposició
    1. Tret de.
    2. tret de locució prepositiva Exceptuant. Tothom hi ha anat, tret de nosaltres dos.
  2. tret que locució conjuntiva Exceptuant que, llevat que, fora que. Tret que arribi molt tard, el veurem.



    3. Vegeu també:
    tret1