■ triangular2

Partició sil·làbica: tri_an_gu_lar
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. triangŭlum ‘triangle’
    verb transitiu
  1. geometria Dividir en triangles.
  2. Efectuar una triangulació.
  3. Donar la forma d’un triangle.


    4. Vegeu també:
    triangular1