■ triangular1

Partició sil·làbica: tri_an_gu_lar
Etimologia: del ll. td. triangularis, íd.
    adjectiu geometria
  1. Que té forma de triangle.
  2. Dit d’un políedre que té una base triangular. Prisma triangular. Piràmide triangular.



    3. Vegeu també:
    triangular2