■ triangulat
| | triangulada

Partició sil·làbica: tri_an_gu_lat
Etimologia: de triangular2
adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.