■ trigonometria

Partició sil·làbica: tri_go_no_me_tri_a
Etimologia: de trígon i -metria 1a font: 1803, DEst.
femení matemàtiques Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen. Trigonometria plana. Trigonometria esfèrica.