■ trill

Etimologia: del ll. trībŭlum, íd., potser per via mossàrab 1a font: s. XVI
    masculí agricultura
  1. Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
  2. Corró proveït de pues rígides o flexibles i dotat d’un moviment de rotació que forma part de la màquina de batre.