■ trinitari
| | trinitària

Etimologia: del b. ll. ecl. trinitarius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu teologia Relatiu o pertanyent a la Trinitat. Teologia trinitària.
  2. adjectiu catolicisme Relatiu o pertanyent als trinitaris o a les trinitàries.
  3. catolicisme
    1. masculí Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius.
    2. femení Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat i de diverses congregacions de terciàries d’aquest orde.