■ trinitat

Etimologia: del ll. ecl. trinĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. història de les religions i mitologia Tríada.
  2. [en majúscula] cristianisme
    1. teologia Designació de Déu en tres persones —Pare, Fill i Esperit Sant— distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura. El misteri de la Santíssima Trinitat.
    2. litúrgia Festa commemorativa d’aquest misteri, que se celebra el diumenge després de la Pentecosta.