■ trombe

Homòfon: tromba
Etimologia: del gr. thrómbos ‘coàgul’
    masculí patologia
  1. Massa sanguínia coagulada dins un vas, en el qual determina una trombosi.
  2. Coàgul sanguini al voltant d’una vena seccionada.
  3. Tumor constituït per sang infiltrada en el teixit conjuntiu.
  4. trombe anular Trombe adherit a les parets d’un vas i amb un orifici al seu centre.
  5. trombe blanc Trombe produït per retard de la circulació, constituït per capes de fibrina abundants en leucòcits i altres capes de substància hialina granulosa.
  6. trombe calcificat Flebòlit.
  7. trombe estratificat Trombe format per capes vermelles i blanques.
  8. trombe fibrinós Trombe compost principalment de fibrina, adherit a les parets d’un vas sanguini.
  9. trombe infecciós Trombe que es forma amb material sèptic acumulat a la paret d’un vas.
  10. trombe lateral Trombe que no obstrueix la totalitat de la llum del vas.
  11. trombe mecànic Trombe format per l’obstrucció mecànica d’un vas.
  12. trombe obliterant Trombe que obstrueix completament la llum del vas.
  13. trombe organitzat Trombe en el qual es produeix un procés de regeneració vascular i conjuntiva i és travessat per prolongacions dels vasa vasorum.
  14. trombe primari Trombe que roman constantment en el punt de la seva formació.
  15. trombe propagat Trombe que creix seguint la direcció del corrent sanguini o que és desprès i transportat a un punt més o menys llunyà del seu origen.