■ trompeta

Etimologia: de trompa 1a font: 1325
  1. femení música
    1. Instrument de vent, de metall, que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades, amb embocadura cònica i terminat en pavelló.
    2. Joc d’orgue de vuit peus.
    3. a so de trompetes locució adverbial figuradament De manera que tothom se n’assabenti.
    4. trompeta marina Varietat de monocord.
  2. masculí i femení
    1. música Sonador de trompeta.
    2. música Soldat que toca la trompeta; corneta.
    3. història Crida, nunci o corredor.
    4. figuradament Persona que tot ho esbomba o divulga.
  3. femení botànica
    1. Bolet de la família de les cantarel·làcies (Craterellus cornucopioides), en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, comestible i que hom conserva sec en enfilalls.
    2. plural jardineria Arbust de la família de les solanàcies (Datura arborea), pubescent, de fulles ovades i flors blanques grosses, en forma de trompeta, emprada com a planta de jardí.
    3. trompeta de la mort Trompeta.
    4. trompeta grisa (o cendrosa) Bolet de la família de les cantarel·làcies (Cantharellus cinereus), més petit que la trompeta i amb barret, de color gris cendra fosc, diferenciat de la cama, que es fa en fagedes.
  4. femení ictiologia
    1. Qualsevol peix de la família dels singnàtids.
    2. Trompeter.