■ tumultuari
| | tumultuària

Partició sil·làbica: tu_mul_tu_a_ri
Etimologia: del ll. tumultuarius, -a, -um, íd.
    adjectiu
    1. Que té el caràcter d’un tumult o avalot.
    2. Que causa tumults o alteracions de l’ordre.
  2. dret penal Sediciós.