■ volior

Partició sil·làbica: vo_li_or
Etimologia: d’una alteració de bonior (bonió) per influx de vol i voliaina 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. Munió d’éssers voladors en moviment per l’aire. Els ocells s’aixecaven de les mates a voliors.
  2. per analogia Aquella volior de mantellines i caputxes blanques.