■ zelador
| | zeladora

Etimologia: de zelar 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. masculí i femení
    1. Persona que obra amb zel.
    2. especialment Persona encarregada de zelar o exercir una vigilància.
  2. masculí història
    1. Batlle d’aigües.
    2. Membre del cos de zeladors de les finances reials, creat pel setembre del 1837 per la Junta Superior Governativa de Berga com a cos auxiliar de les forces carlines del Principat.