müssen

verb intransitiu

caldre, caler, (és)ser necessari, haver de.
estar (o veure’s) obligat a.
[Pflicht] deure, haver de.
man muss cal [+ inf], cal que [+ subj], és necessari (o imprescindible) que [+subj].
muss das (wirklich) sein? és això (realment) necessari?
du musst es nicht tun no cal que ho facis, no et cal fer-ho.
ich muss lachen, wenn... no puc deixar de riure quan...
es musste so kommen, dass... havia de succeir que, no podia deixar de passar que
er muss fort sein deu haver sortit o marxat (o partit lit ).
probablement ja ha marxat.
er müsste dann ausgegangen sein si no és que ha(gi) marxat o sortit.

Enciclopèdia