tun

    verb transitiu [tut, tat, hat getan]
  1. fer.
  2. Vegeu machen.
  3. [legen, setzen] posar, ficar, col·locar, introduir (in [+ac] od an [+ac] en, dins de, dintre de, a).
  4. [Pflicht] a. complir
  5. [Salz, Zucker] posar, tirar.
  6. so tun als ob fer com si, fingir, fer el ....
  7. [alle Hände voll] zu tun haben tenir (molta de) feina.
  8. es zu tun bekommen mit (haver d’) haver-se-les (o heure-se-les) amb.
  9. zu tun haben mit tenir a veure amb.
  10. es ist mir darum (sehr) zu tun m’importa (o m’interessa) (molt) que [+ subj].
  11. das tut man nicht això no es fa.
  12. das tut nichts (zur Sache) no fa res (al cas).
  13. tun u. lassen, was man will fer i deixar de fer el que un hom vol, fer la seva santa voluntat.
  14. was tut’s, dass què hi fa que ....
  15. Vegeu Leid.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU