abitud

    nòm f
  1. Manèra abituau d’actuar o comportar-se.
  2. Forma de conducta establa que s’aquerís pera repeticion des ma-deishi actes o per tradicion.
  3. Abiletat entà ua determinada activitat aquerida damb era practica.

    4. Català: 1. habitud; 2. habitud, hàbit m; 3. habilitat, destresa


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.