arrai

    nòm m
  1. Descarga naturau d’electricitat estatica produïda pendent ua tronada electrica. Sin.: pericle.
  2. Cada ua des barres metalliques que i a en ua ròda de biciclèta o de husta en ua ròda de carro, o de d’auti veïculs. Var.: rai.
  3. Segment rectilinèu que va dempús deth centratz d’un cercle, d’ua esfèra, a quin punt que sigue dera circonferéncia deth cercle, dera superfícia dera esfèra.

    4. Català: 1. llamp; 2. raig, radi; 3. radi


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.