arringar

    v tr
  1. Trèir d’arraïtz. Ex.: Arringar un arbe.
  2. Començar a foncionar ua maquina. Ex.: Eth motor arringuèc lèu.
  3. Començar, auer era origina en. Ex.: A compdar d’alavetz es causes arringuèren.

    4. Català: 1. arrencar: Arrencar un arbre; 2. arrencar, engegar-se: El motor arrencà de seguida; 3. arrencar, començar, partir: Des de llavors arrencà tot plegat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.