carrascle

    nòm m
  1. Perditz blanca. Enes darrèrs ans s’a socializat era forma femenina «carrascla».
  2. En plurau, carrascles, designe un esturment musicau que tòquen es mainatges en Pasca.

    3. Català: 1. perdiu f de neu, perdiu f blanca; 2. [instrument que els infants toquen per Pasqua]


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.