circonstància

    nòm f
  1. Cada ua des condicions, de temps, lòc, manèra… en qué un eveniment a lòc. Ex.: Es circonstàncies deth clima hèren a cambiar eth programa.
  2. Hèt segondari qu’acompanhe a un eveniment principau.
  3. Hèt desconeishut que pòt servir de basa entà inferir un eveniment. Ex.: Cau enumerar totes es circonstàncies deth crimen.

    4. Català: 1. circumstància: Les circumstàncies meteorològiques feren canviar el programa; 2. circumstància; 3. circumstància: Cal enumerar totes les circumstàncies del crim


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.