coitiu

    nòm m
  1. Tecnica de laboratòri consistenta en plaçar ua petita quantitat de microorganismes en un miei de coitiu optim entath sòn desvolopament.
  2. Accion de coitivar. Sin.: cultiu.
  3. Aquerò que se coitive.

    4. Català: 1. cultiu; 2. conreu, cultiu; 3. conreu, cultiu


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.