disputar

    v tr
  1. Auer dues o mès persones ua discussion sus un punt de teologia, politica, filosofia... o de quinsevolh causa o tèma.
  2. Hèr dera possession de bèra causa un objècte de luta. Ex.: Se disputauen era plaça de secretàri.
  3. Lutar, competir, entà arténher era victòria. Ex.: Disputauen un partit de fotbòl.

    4. Català: 1. disputar, debatre, discutir; 2. disputar-se: Es disputaven la plaça de secretari; 3. disputar: Disputaven un partit de futbol


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.