eishame

    nòm m
  1. Conjunt nombrós d’abelhes, damb era reina, que gessen amassa d’un brinhon entà anar a formar ua auta colònia.
  2. Conjunt nombrós de persones, animaus o causes.

    3. Català: 1. eixam; 2. eixam, munió f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.