emparança

    nòm f
  1. Hèt de deféner a quauqu’un o a quauqua causa pr’amor de qué non patisque un mau o un perilh.
  2. Causa que servís entà protegir d’un mau o d’un perilh. Sin.: emparament.

    3. Català: 1. emparança, defensa, protecció; 2. empara, defensa, protecció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.