executiu, -iva

    nòm adj m f
  1. Qu’a en sòn cargue era execucion, subertot de lèis e normes. Ex.: Eth govèrn a eth poder executiu.
  2. Cargue miei d’ua empresa.
  3. Junta directiva d’ua associacion. En femenin tanben ei socializat executiua.

    4. Català: 1. executiu -iva: El govern té el poder executiu; 2. executiu -iva, directiu -iva; 3. executiva, directiva


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.