extrem, -a

    adj m f
  1. Que se trape en darrèr lòc.
  2. Dit de cada un des punts, moments, grads, estats, etc., d’ua causa mès distant er un der aute. Ex.: Jusèp ei d’ua dolentària extrema.

    3. Català: 1. extrem -a; 2. extrem -a, màxim -a: En Josep és d’una dolenteria extrema


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.