fauta

    nòm f
  1. Hèt de non auer quauquarren qu’ei de besonh.
  2. Error, acte contrari ath déuer de cada un.
  3. Abséncia dera persona deth lòc a on auie d’èster.
  4. Acte contrari as persones d’un jòc o espòrt.
  5. Infraccion dera lei. Sin.: pèca, mancança.

    6. Català: 1. falta, manca, mancança; 2. falta, mancament m; 3. falta, absència; 4. falta, infracció; 5. falta, infracció


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.