flairar

    v tr intr
  1. Sénter o trapar es aulors. Ex.: Eth can a flairat era lèbe.
  2. Produsir aulor.
  3. Sospechar quauquarren. Ex.: Me flairi qu’aué mos vòlen hèr trabalhar.

    4. Català: 1. flairar, olorar, ensumar: El gos ha flairat la llebre; 2. flairar, fer olor; 3. flairar, olorar, ensumar: M’ensumo que avui ens volen fer treballar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.