jardinèr

    nòm m
  1. Eth que suenhe un jardin.
  2. Eth que ven eth verdugalh.

    3. Català: 1. jardiner -a; 2. hortolà -ana


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.