joielèr, -a

    nòm m f
  1. Persona que hè o ven jòies.
  2. Caisha que servís entà sauvar jòies.

    3. Català: 1. joier -a; 2. joier


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.