manament

    nòm m
  1. Cargue o foncion que se balhe a ua persona entà que represente a ua auta persona o a un grop de persones.
  2. Orde que balhe un superior as sòns subordinadi entà que la complisquen e l’executen.

    3. Català: 1. mandat; 2. manament, ordre f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.