minerau

    adj m f
  1. Se ditz des substàncies naturaus inorganiques que formen era crosta terrèstra o ua part d’era.
  2. Compòst naturau inorganic format per un o mès elements quimics, que generaument a ua madeisha estructura cristalina fixa.
  3. Part aprofitabla d’un jaciment minèr.

    4. Català: mineral


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.