nud

    nòm m
  1. Estacada estreta des parts d’un o mès còssi primi e flexibles, coma hius, cordèus, còrdes, betes, etc., que, en tot estirar un des caps, ordinàriament se sarre encara mès. Ex.: Estaca ara craba damb un bon nud tà que non vage tath uart.
  2. Articulacions des dits.
  3. Part dera husta d’un arbe o tija a on i auie ua branca.

    4. Català: 1. nus, nuc: Ferma la cabra amb un bon nus, que no se’n vagi cap a l’hort; 2. nusos, nucs; 3. nus, grop


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.