palanca

    nòm f
  1. Barra mobila que s’apue sus un punt e que servís entà lheuar un còs plaçat en estrem contrari deth costat a on se hè era fòrça.
  2. Pas hèt de husta entà júnher es dues arribes d’un riu, barranc...

    3. Català: 1. palanca, alçaprem m; 2. palanca, passera


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.