pet

    nòm m
  1. Trèir aire pudent peth cu. Ex.: Eth can deishèc anar un pet ath cant deth huec.
  2. Tapatge sec que hè quauquarren en trincar-se de còp, en des·holar-se, en crebar, en bàter er aire damb fòrça. Ex.: Es mainatges holèren tant era boisheriga deth pòrc que fin finau hec un pet.
  3. Hartèra de vin o d’aute. Ex.: Eth praube òme portaue un pet coma un bocòi.

    4. Català: 1. pet, ventositat f; llufa f: El gos amollà un pet a la vora del foc; 2. pet, espetec, esclafit: Els nanos botiren tant la bufeta del porc, que al capdavall feu un pet; 3. pet, pítima f, paperina f: El pobre home duia una pítima com un piano


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.