picada

    nòm f
  1. Accion de talhar husta e bracar arbes en bòsc, especiaument es qu’a crompat un particular. Ex.: Ena picada que hèn a quèir es arbes.
  2. Mossegada d’ua bèstia que pòrte podom. Ex.: Era picada dera vibora qu’ei mortau.

    3. Català: 1. tallada, tala: A la tallada fan caure els arbres; 2. picada, mossegada: La picada de l’escurçó és mortal


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.