plapa

    nòm f
  1. Mèrca, senhau dessús de bèra causa pr’amor dera preséncia d’ua substància estranha. En Luishon, tanben, en diden plap en masculin.
  2. Mèrca de lordèra.
  3. Petita part d’ua causa de diferenta color qu’era rèsta d’era.
  4. Dubertura, espaci.
  5. En ua superfícia recubèrta d’ua determinada substància, petita estenuda d’a on aguesta ei absenta.

    6. Català: 1. taca, llàntia, nyafa; 2. taca, llàntia, nyafa; 3. clapa; 4. lluerna, claraboia; 5. clapa, clariana


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.